granados, 46

                                                                                      escriu l'àgata o en pau  

L'estrena

 Ni lassanya ni macarrons. Res de res. En Pau ha enviat missatget breu: "gata, tinc fotos, fes la teva" i "smuaks, ens veiem". M'he emprenyat i li he contestat un "mira que bé..." i res més. Vaig fer tan bé el paper d'adulta que no vol complicacions, que s'ho ha pres al peu de la lletra. "Amics..." Sona bé, però, no sé... un pèl fred. Quina ràbia! Si era per provar-lo! Ara ja ho sé.

No m'he volgut quedar a casa. He dinat una amanida i dues cerseses a l'Smooth. He acabat borratxeta i mirant una parella que es morrejava al carrer. M'he dit bleda i he demanat dos cafès. Llavors se m'ha encès una llumeta. He pagat el compte i he decidit fer visita al sex-shop d'en Pau. Hi he entrat decidida i amb cara "d'àgata, tu pots", però l'encarregat ha clixat que era una novata i ha deixat anar "la puc ajudar en algo?". "Cony, quina formalitat gasten aquí", he pensat, però m'ha anat bé. No hagués sabut què fer. Li he contestat que només anava a mirar i ell ha dit "fes, fes". Ufff, he anat directa als consoladors i he agafat el primer.Tenia forma de calamar. "osti, nena ja ho has fet". He respirat i m'ho he mirat tot amb més calma. Fins i tot he creuat alguna mirada amb altres clients.

Quan he anat a pagar, l'encarregat m'ha ensenyat una ampolleta vermella i, tot misteriós, ha dit "Pren, és aigua folla. Us anirà bé...a en Pau i a tu". I tot seguit s'ha presentat com a Paco-per-servir-la i m'ha explicat la història de l'aigua aquesta i ell. He rigut, he rigut. Li he promès que hi tornaria.

Pau, si m'enganxes desperta, te l'explico:-)

àgata

postejat el dimecres, de març 31, 2004 |

                                                                                    escriu l'àgata o en pau  

Stop. Llum vermella.

Avui la Gata m'ha dit que hem de fer com si no hagués succeit. Que normalitat, que som adults i amics i que aquestes coses a vegades passen però que no canvia res. Que compartim pis però no el llit. Que m'estima molt i tal però que cadascú fa la seva. He dit que sí a tot i que el mateix li anava a dir jo, he afegit que no estic fet per viure en parella i que les nòvies em duren menys que un billet de 20 euros, que millor així. Que m'havia tret un pes de sobre perquè ella és la meva millor amiga.

Hem sopat contents i hem fet broma. Tot sembla haver tornat a la normalitat i amb bon rotllet. M'he ofert sense compromisos per si cal repetir-ho.

M'he guanyat el cel a cop de mentides aquesta nit.

Pau

postejat el dimecres, de març 31, 2004 |

                                                                                    escriu l'àgata o en pau  

Nyonya

cage Visita a l'armari d'en Pau. No tornarà fins al vespre i em venia de gust tafanejar. Ordre i detallets. Té l'armari endreçat com una botiga. Els calçotets i les samarretes arrenglerats per colors. Les camises, igual. En té un munt. He agafat la vermella i m'he acostat al mirall. M'he agradat. Té gust per a les camises aquest noi. Ho he deixat tot com abans (crec), però l'hi diré. També s'ho ensumaria.

Com que em feia mandra llegir, he remenat els seus DVD's. En té un munt. He agafat adaptation (el lladre de orquídees), una de moderna, de l'ex de la Coppola, amb el Cage i la Streep. Moderneta però bona. L'he vista al portàtil. Asseguda al llit. Anava de guionistes que no troben inspiració i de gent que busca en els altres el que no tenen ells. Al final resulta que no calia buscar tant, que ho tenien al costat. He après que les abelles només pol.linitzen (copulen, de fet) l'orquídea que se li assembla. Sexe pur i emocionant. El Cage, perfecte i com perdut, com sempre. La Streep, umm, senyora i sensual. Hi ha dones mimades pel temps.

He dinat poc, no tenia gana i la peli m'ha deixat pensativa. La frase "l'important no és que t'estimi algú sinó tenir algú a qui estimar" que diu el germà bessó del guionista, encara em volta pel cap. És maca.

Vaig a que em toqui l'aire. Fa vent i solet. Passejaré la nyonya. Les orquídees són difícils de trobar.

Pau, no faré tard.

àgata

postejat el diumenge, de març 28, 2004 |

                                                                                    escriu l'àgata o en pau  

Granados Plus. De pagament

La Gata m'ha fet codificar aquest post. El llit tremolava quan ens ha vist:

codificat






:-P Pau

postejat el dissabte, de març 27, 2004 |

                                                                                    escriu l'àgata o en pau  

Fantasmes

phantome Aquesta tarda, mentre feia temps al cine per veure la segona part de espigadores, he sentit algú que deia "És una peli ONG". M'he l'he apuntada a la llibreta on guardo perles semblants.
Als cines sempre et trobes el típic tio que se les dóna de crític. Aprofita la immobilitat dels que fan cua per exhibir les seves neures. I qualsevol li diu res, perquè encara s'enrollaria. No, millor fer veure que no el sents. Però al final m'hi he repensat i he triat Big fish.

Quan he sortit, el tio aquell encara hi era, però ara fent cua en una altra sala. Mmm potser treballava per a la distribuïdora. Aquesta vegada feia una crítica trailer. Que és parlar de la peli en flashos. No m'enganxen més. La propera vegada arribaré quan estiguin a punt de començar.

Pau, després de veure la peli aquesta em sento menys gata que ahir. No sé si menjaré el peix...

(ja has vist que no he explicat l'argument).

àgata

postejat el dijous, de març 25, 2004 |

                                                                                    escriu l'àgata o en pau  

Nèures

Avui he vist l'Arnau, hem anat de birretes. La nit es plantejava marxosa però hem acabat apalancats al zeppelin, xerrant, bevent i fotent-li el rotllo a la cambrera argentina que tenen. No hem fet res de profit excepte emborratxar-nos.

L'Arnau està desequilibrat, ho dic seriosament, des que va deixar a la gaditana que no sembla ell. Tan mesurat com era i ara ho fa anar tot pel broc gros. S'ha passat la nit renegant i dient que les dones són totes dolentes i que només les vol per follar. Li he dit que si al menys hi fossin per cardar hauríem guanyat molt.

Després hem anat plegats al sex però no hem comprat res, li ha fet vergonya i m'ha recriminat aquesta afició que tinc. No sé, a mi m'agrada, i a certes edats un ja s'ha d'acceptar tal i com és.

Demà em passaré el dia xatejant. Tinc mono.

Tenim peixet per dinar: pelaies i mollets arrebossats. Comprat aquesta tarda i fresc. Gata, que no et senti dir que la nevera fa pudor.

Pau

postejat el dimecres, de març 24, 2004 |

                                                                                    escriu l'àgata o en pau  

Tulipes i karaokes

tulipes La primavera ha arribat i gairebé que em passa per alt. Pensava que era avui! Sort de les tulipes vermelles que he trobat a la tauleta de nit amb la noteta... "als teus peus, Pau". Aquest Pau és un cavaller... quan vol. Això és pel karaoke que em va dedicar a la nit (Volver con la frente marchita!) . Hi ha coses que impressionen, al menys a mi. Veure en Pau vestit de negre, i amb el lloro a sobre, em va deixar sense paraules. Al començament no ho vaig pillar. Lo de "marchita" en semblava una indirecta pels tres dies de vol.

I el sopar? No tinc paraules... No sé on ha après a cuinar així. Clar que tot té un preu. Vaig portar-li unes postres literàries: els paperets del Miquel. Umm crec que no li cau bé. "El rerafons de la fosca que amagues/ encén les espurnes del meu foc..." . I vinga dir que si era un calent en conserva o el fill d'un forner. Li vaig fer morros, que no es tracta de cedir terreny.

àgata

postejat el dilluns, de març 22, 2004 |

                                                                                    escriu l'àgata o en pau  

Power flower

Ja veig que has arribat perquè està la casa tota desordenada i m'has remenat les samarretes. Demà aniré al mercat per fer un bon sopar de celebració. El menú és sorpresa. Fes el pendó tot el que vulguis durant el dia però a les 10 a casa, eh? No vull excuses, lliura't de peruans, Miquels i Aleppos. Demà em toca a mi.

El lloro ja canta Gardel, de moment només diu marrrrrrrchiita però millorarà segur perquè torna a beure.

D'homes al Pep's Corner no n'he vist, però hi ha algun trans. Ja m'enteraré si operat o què. La varietat i el bon servei és el seu lema.

La primavera ja ha arribat, Gata. Ja pots començar a treure els vestits de flors, el barnús color gespa i les samarretes escotades. Si sapigués com posar fotos (és ben complicat això de les putes fòrmules blogueres!) et penjaria unes flors ben maques...

@-'--,-- Pau

postejat el dissabte, de març 20, 2004 |

                                                                                    escriu l'àgata o en pau  

El retorn

gardel Marxo tres dies a fer una obra de caritat i ja es pensen que m'he mort. Pau, ¿ No em vas veure sortir amb la maleta dels punts estrella de la Caixa? ¿On tenies el cap? Allà ho portava tot. Tot inclou les mudes (interiors i exteriors), un xandall i les sabatilles. He desconnectat una mica però no com hagués volgut. Entre les classes a la Pompeu i aguantar les creacions d'en Miquel que no he parat. No he parat d'avorrir-me. Ara li ha donat per escriure (unes coses rares i pedants) i volia saber la meva opinió en privat. No entro en detalls. Et porto unes mostretes perquè puguis críticar. Lo dels missatgets, ja saps... de tant en tant aquest trasto es fa el mort. Recorda aquell missatge on et deia que no m'esperessis a dinar i et va arribar l'endemà.

Ja fa tres anys? Ja saps què vull per sopar!

àgata

postejat el divendres, de març 19, 2004 |

                                                                                    escriu l'àgata o en pau  

Missing

La gata està desapareguda. Des de la seva darrera nota: PAU, REI, ME'N VAIG AMB EL MIQUEL UNS DIES, que no en sé res. Ni trucar, ni venir a canviar-se de roba, ni de calces, ni un trist missatget al mòbil. Jo ja entenc que de tant en tant un s'ha de desconnectar però.... cal tant?

Això de conviure amb algú et converteix -una mica, tampoc cal passar-se- en la seva família, vaja, que te'n sents responsable. Ja sé que la noia ja és gran però és que em fa patir. Quan la vaig conèixer, ja fa 3 anys, tampoc és que m'importés molt per on corria. Ens trobavem al xat per fer-la petar una estona i adéu. Un dia vam quedar a fer un café, un altre a sopar i així fins que va saber que jo buscava pis i em va oferir l'habitació que tenia a casa seva. Ens va costar una mica fer-nos l'un amb l'altre, ja passa això perquè som ben diferents, però hem arribat a tenir una bona sincronia, bon feeling, que es diu.

Per això estic així ara. Preocupat.

Bé, com no tinc a qui cuinar-li demanaré una pizza i aniré a mirar les novetats del sex.

Pau

postejat el dijous, de març 18, 2004 |

                                                                                    escriu l'àgata o en pau  

Manlleus

lloro Compra cerveses, que el Neil les té a la panxa. No et comento el panorama del bany, ja te'l trobaràs quan arribis.

El lloro ha après ha dir cheers, hello, baby, sugar , sweet , good ¡ eight! ( i més que no puc posar aquí) Ja saps de qui. La veïna l'ha sentit i ha dit "repeat, please". L'haurem de llogar com a consolador verbal de la tercera edat.

Demà et toca tu passejar l'anglès, que jo curro aviat. No feu mal. I controla els manlleus que li empegueu al lloro.

àgata (i Neil)

postejat el dilluns, de març 15, 2004 |

                                                                                    escriu l'àgata o en pau  

abans d'anar a dormir

 waitPau, fa una estona ha trucat el Neil. Volia saber com anava la cosa per aquí. Li he dit que encara estàvem a l'aguait. M'ha comentat que Anglaterra tots els mitjans van plens de lo del l'atempat.
També m'ha preguntat si l'aniríem a recollir al Prat. Li he dit que, si no apareixíem, que agafés un taxi i vingués directe al pis, que ja trobaria una nota amb les coordenades a la nevera.

Pensa de fer-la carinyu, que estic morta de son:-)

(t'he deixat macarrons a la nevera)

àgata

postejat el divendres, de març 12, 2004 |

                                                                                    escriu l'àgata o en pau  

Convidats

Ve el friki aquest cap de setmana, arriba en el vol de les 6 de la tarda a Barna. No sé com s'ho fa però les dones l'ensumen, avui ja m'ha trucat l'Alba amb el rotllet de "saps res d'en Neil?" Jo he callat perquè ell m'ha comentat que li ve de gust una mica de marxa Leicester.

No sé si em veig amb cor de jugar a futbol o de violar ningú :S

Gata, no netegis el bany que és un guarret. El dilluns el desinfectarem. I pensa que és anglés i l'humor britànic ja se sap....

Pau

postejat el dijous, de març 11, 2004 |

                                                                                    escriu l'àgata o en pau  

Llista

 Penjar el quadre naif d’en Pau. Aquest matí he ensopegat amb la foto artística. Ho és. Ja li he posat títol: “collita del 69”.

Endreçar el bany: ve l’anglès al final i toca endreçar. Però tant d’ordre em mata. Ja m’agrada eh, però sense abusar. Tenim un prestatge cadascun i cada dia agafo un cabreig quan m’he de pintar. Aquell li agrada tenir-ho col.locat segons l’alçada i el color (li preguntaré si ha treballlat també en una perfumeria). Avui he confos el pinzell del maquillatge amb la brotxa d’afaitar d'en Pau. I l’altre dia em vaig posar la seva colònia.


Portar la roba a la tintoreria: no puc penjar-la a la galeria per lo del lloro. Ens té el veïns revoltats. Fan guàrdia per controlar el que diu (pels menors , diuen) i ja he sentit que algú cridava “Escolti que hi ha una comissaria a tocar...” “I també un sex-shop a baix...” els ha contestat en Pau. Ja he arribat a un acord amb els de cantonada i em faran un preu especial

Portar el lloro a veterinari. A veure si em dona alguna cosa per la seva hiperactivitat.

I crec que ja està tot.

Les classes a la Pompeu han estat diferents avui. Mentre els llegia una de les seves redaccións, (la del peruà) se m’ha escapat el riure. Llavors un noi va i m’engega “m’agrada quan somrius”. Toma ja! Serà pilota! És la segona vegada que ho diu aquest curs. No sé què pensar.

Demà tenim verduretes per dinar. Truca si fas tard.

àgata

postejat el dijous, de març 11, 2004 |

                                                                                    escriu l'àgata o en pau  

Material gràfic

Després de llegir el pornuano-cursi aquest m'he desvetllat i m'he posat a buscar les fotos que feia per la revista "Chic". Ja sé que amb aquest nom sembla de moda però era porno. Els hi feia reportatgets (monotemàtics) mensuals i em pagaven 40 mil pessetes, pel mateix preu els hi escrivia una columneta de rellenu. Sempre eren iguals, només calia distribuir les paraules claus -cony, polla, teta, mamada, xupar i jódeme- de manera aleatòria per tot el text i l'èxit estava assegurat :-P

La preparació per les fotos era similar. Les feiem a l'estudi del carrer Aribau i s'anaven canviant els escenaris perque no sembles que tots follaven al mateix lloc. Bé, de fet, jo només canviava de lloc un floreru que és el que em servia per no perdre el punt d'enfocament, la Sandra feia la resta. Després amb el Photoshop al pc de casa venia la feina forta: dissimular granets, pelillus a l'entrecuix, les cicatrius dels mugrons de les siliconades, fer rosadets els conys i les titoles. Una currada.

Tinc bons records de les sessions amb la Sara Bernat i la Tavalia, que sempre anaven de rotllo lesbi i no havia de topar-me amb el pollon del superboy.

N'he trobat una de molt artística que penjaré al rebedor, al costat de la del Ronaldinho, val? I no et tallis, gata, posa un dibu naif d'aquests teus :-D

Demà fas tu el dinar, oi? I compra pa normal! Tant pa integral i de cereals em fa cagar massa i estic perdudet de prim.

Pau

Ups! Se m'oblidava. Avui un munt de veïns s'han passejat pel piset virtual perquè el porter-comptador d'entrades estava animat, tampoc et pensis que molts, però com fins ara només erem tu i jo...

postejat el dimecres, de març 10, 2004 |

                                                                                    escriu l'àgata o en pau  

Volades

vol Surprise! M'acaben de donar una redacció diferent. Ni rallades de nits boges ni de chico-busca-chica i la troba ocupada. No, rei. Pel que he pogut llegir (acabo d'arribar a casa) tenim un autor que ha begut les fonts de la Corín Tellado!. mmm si coneguessis l'autor no ho diries. És un que sempre es posa a darrera i que jo tenia per un penjat. Però la vida te da sorpreses, i aquesta ha estat de les grosses. T'explico. A quarts de vuit era al bar prenent-me el cafè que en fa 7 (sempre m'aturo aquí) noto una mà a l'esquena i sento una veu em diu "Àgata, això és per tu". Em giro i em trobo l'alumne (és diu Pablo i és peruà). Res que m'ha explicat el típic rollo de que no l'havia pogut entregar a temps i tot allò que diuen. L'he agafada i, davant d'ell, li he fet un cop d'ull. He hagut de dissimular perquè no sabia quina cara fer. Nen feia temps que no llegia una cosa així!. Va que te la deixo a l'habitació, es titula "Vuelo transoceánico". Que et mors de ganes:-)

Colta, que és en castellà. Encara no va prou segur en català (li demaré com a exercici que la traudeixi). Ara pensava que al segon principal tenim aquell centre de la Gene que ensenya català per estrangers. Potser li dic que hi vagi, no?

Ah, ja ens han començat les obres de l'escala!

àgata

postejat el dimarts, de març 09, 2004 |

                                                                                    escriu l'àgata o en pau  

Ben callat

Quina merda treballar els diumenges. No em queixo de l'horari que és noctàmbul com a mi m'agrada però que no es respectin ni les festes de guardar i reposar em té ben fregit. Les setmanes s'encadenen fent mesos interminables.

Avui estic de dol. S'han carregat un periodista-fotògraf a Haití. Dos trets, cony i ell només amb una càmera. Cal ser valent de mena per fer aquestes feines. Faig una foto velada en el seu honor. Shoooot.

No m'he passat pel sex-shop aquesta nit, no estava inspirat :-( Faré una cerveseta i un treballet personal per animar-me.

Gata, demà, tenim bledes per dinar.

Pau

postejat el dilluns, de març 08, 2004 |

                                                                                    escriu l'àgata o en pau  

Correccions

 Tarda de feina. Tocaven correccions del curs de redacció de la Pompeu. Ja feia una setmana que la pila de fulls s'estava florint sobre la taula de l'estudi. Avui m'hi he posat amb ganes i n'he ventilat la meitat. Mmm històries de tota mena i amb tendència al fulletó. M'ha sorprès gratament l'augment de les escenes de sexe. Es veu que li posen experiència, ganes i imaginació. Llàstima que quan deixen el melic tanquin el llum, jaja. Els hauré de dir que el lector es queda amb les ganes i els portaré fragments de llibres on vegin què passa quan un es passeja per l'entrecuix. Espero que no se'm posin vermells o em mirin amb cara de dir "òstia, tia, com ens poses", que llavors la que em tallo sóc jo. Uff quin rollo, aquell dia em tocarà anar amb el modelet d'àgata-va-tapada per no encendre passions. Uix, plego, que ja és tard i tinc ganes de caminar una estona i que em toqui l'aire.

I aquell sense enviar missatge. ¿On deu parar?

àgata

postejat el diumenge, de març 07, 2004 |

                                                                                    escriu l'àgata o en pau  

Feelings

Quina nit més mogudeta avui! He anat a fer fotos a una festeta del PP (la Nadal que volia anar una mica de marxa despres del debat a la TV3) i apart de molta laca, molta rossa i molt tio amb camisa blava semblava que no prometia -i el catering horrible, tanta pela que tenen i tan malament que mengen: marranades congelades fregides amb oli pudent i fideuà de llauna). Però, òstia, allà a la 1 ha arribat el Piqué i la cosa ja s'ha animat. Venia el tio vestit de vampir (molt negre, molt negre) i amb unes cubanes molones de culets rodons ( i molt negres, molt negres) i l'han armat. M'he atipat de fer fotos a tots els càrrecs del PPC en situacions compromeses! Lo millor ha estat mentre era pel mig amb les gogos, intentant trobar el millor angle per les fotos, que se m'ha acostat una pepera i m'ha dit: "et faig un favor ecològic al delta?" Quines dones més vicioses, si us plau.

Després de la moguda he anat a fer una cervesa a "Les gents que j'aime" per veure rojos i trobar-me millor.

Ara, tornat a casa, m'he passat pel sex shop -hi ha espectacle nou a les cabines, iupi!- i t'he comprat unes manilles peludes xul.lissimes :-P

Pau

postejat el dissabte, de març 06, 2004 |

                                                                                    escriu l'àgata o en pau  

Veïns


ve?ns Aquest és un apunt pres a corre-cuita de la cara de la veïna del principal. Quan han trucat a la porta, he obert sense mirar (hem d'arreglar l'espiell o com es digui aquest trasto) i m'he trobat una senyora amb una bata de quadros. No deia res, momés mirava amb cara de pocs amics. "¿què haurà fet ara?" he pensat.

Perquè no em negaràs ara que, des que et vas agenciar amb el lloro, que no em parat, Pau. No, si no em queixo que sigui a la galeria. El pobre bitxo s'ha de distreure. Però ja veus on ens ha portat l'invent de l'ocellera penjant . "Així se sentirà més lliure i li semblarà que vola de veritat", vas dir. Però cony, Pau, que no només vola... que la merda i les pipes cauen avall". Mira que t'ho vaig dir: "Posa-li una safata a la gàbia, que els veïns ens l'armaran". I tu, "que no, que no, que el que me'l va vendre ja el tenia ensenyat".

Avui la queixa no anava per les cagades, sinó pel parlar. La veïna diu que li ha dit unes coses que ni al badgad...

en parlem quan tornis. ok?

àgata

postejat el dissabte, de març 06, 2004 |

                                                                                    escriu l'àgata o en pau  

Notetes

Estic content. M'agrada molt aquest tros de casa virtual. I el meu dormitori ha quedat molt íntim: llit a terra i kit ikea de mobles. Per cert i amb el teu permís, jo et continuaré dient Gata perquè Àgata és massa formal i dificil de pronunciar i jo m'encallo. Inauguro el meu tros de blog amb una noteta per tu (com les de la nevera):


GATA, DEMÀ DORMIRÉ FINS TARD QUE ESTIC CANSAT. SI US PLAU, DESPERTA'M QUAN ARRIBIS DE LA UNI I ET FARÉ PASTA POMPEIA PER DINAR. SMUAKS.


T'he comprat uns condons de maduixa al sex-shop de sota per col.laborar amb la teva dieta naturòpata :-P

Pau

postejat el divendres, de març 05, 2004 |

                                                                                    escriu l'àgata o en pau  

Pigments


orange room Pau, amb el teu permís, m'instal.lo a l'habitació d'aquest blog i el començo a decorar. Ja veus que hi he penjat un retrat que em va fer un antic nòvio. Lliga amb el blauet de l'habitació i em recorda les estones que vaig estar posant. Digue'm pel.lículera, i encertaràs. Però també té una raó pràctica. El metge naturista m'ha fet una dieta (que em diguessis prima em va picar) de fruites amb pigment vermell (i una llista llarguíssima d'herbetes, espècies, verduretes, que ara no et poso, però que també tastaràs, jaja) perquè agafi txitxa i coloret. Lo del quadro és per començar, que aquests dies estic massa liada i no em vull atabalar. Per cert, que si un dia trobes a la bústia una carta amb unes fotos d'uns ulls, no te les quedis, que són els meus, que me'ls ha fet el naturista amb una reflex. Que ja ens coneixem, que tu, quan veus un sobre, no te'n saps estar:-)

àgata

postejat el dimecres, de març 03, 2004 |

els socis
els veïns
la bústia
arxius