granados, 46

                                                                                      escriu l'àgata o en pau  

Caragols

karaoke He passat la tarda fent companyia al pobre Conde de Montecristo. L'he deixat a la presó fent ratlles a la paret. Aquest Sant Jordi ha anat de clàssics populars. El Dumas i el Buenafuente dedicat. Ja li he dit al Pau que quan els tinguem llegits ens els canviarem, i que no pateixi que el comte és com un còmic dels seus però sense dibuixos.

Quin sopar el d'ahir!. Vam estar distrets: Caragols a la llauna i vinet. Mig restaurant menjava el mateix. Quan ens en quedavem pocs vam fer el marranet amb els dits. En Pau me'ls llepava dient que era un costum del seu poble, i dient en veu alta "mmm... que en són bons els dits amb suket". Em va fer riure i li vaig fer el mateix. Els de les altres taules ens miraven amb enveja i amb cara de dir "van bufadets, aquests". I hi anavem. És cert.

A l'hora de regalar-nos els llibres, ja va ser massa. En Pau va llegir la dedicatòria assegut. Després va voler fer un karaoke del Buenafuente i es va posar dret. Jo em vaig posar vermella pensant que ens farien fora, però ell es va explicar molt bé. No sé si m'explico...

Com el senti el Pascual, ja ens podem preparar...

àgata

postejat el dissabte, d’abril 24, 2004 |

                                                                                    escriu l'àgata o en pau  

roses

roses Pau, les acaben de portar. Les deixo a la galeria.

smuiks:-)








àgata

postejat el divendres, d’abril 23, 2004 |

                                                                                    escriu l'àgata o en pau  

Fora d'hora

Un dia que arribo d'hora a casa i resulta que no hi ets. Proposo sopar junts demà (reservo a 'La noguera'?) i fer unes volls després per posar-nos al dia. Tinc moltes coses que explicar-te.

Ja t'he comprat el llibre. La de la Central m'ha dit que és perfecte per tu i que t'agradarà. Bé, és que no m'hi entenc massa, ja saps que la literatura no és el meu fort. Abans he mirat pels blogs veïns per si em donaven alguna idea i n'he trobat un que m'ha agradat i he linkat. És diu quaderns i, tot i no recomanar-ne cap, ha fet un post amb una mena de retrat robot de l'aspirant a escriptor reconegut que ha revolucionat a la resta de pàgines. Tots els altres s'han sentit al.ludits per les seves paraules. He entés que molts blogueros deuen ser aspirants a escriptors. Ja m'ho dius tu que això de la blogosfera és divertit, quina colla de pedants tots plegats, però rius, eh? Molt, molt.

Gata, a mi compra'm l'últim del Buenafuente, que és un clàssic i ja saps que sempre m'agrada.

La veïna, la del vodka, ha vingut a buscar-te per si l'acompanyaves a l'Ikea a robar làmpares, anava amb una amiga (rareta també). Els hi he donat 20 euros perquè m'ha fet cosa que es trobin en aquesta situació, suposo que se'ls gastaran al bar però... ser artista, com ser escriptor, desconegut ha de ser dur.

Et deixo sopar fet i no t'estranyi que el lloro faci una llum vermella perque li he instal.lat una microcàmera per provar-la. Deixa'l entrar a la teva habitació quan et canviis.

Pau

postejat el dijous, d’abril 22, 2004 |

                                                                                    escriu l'àgata o en pau  

Imans

imans Massa feina aquesta setmana i poques ganes de treballar. Quan s'acosta Sant Jordi les converses són d'un monotemàtic que mata i a la facu les editorials no paren de bombardejar-nos amb les novetats.

Se'm fa estranya tanta calma al piset. En Pau no para a casa amb la història de l'spot del Forum. A la nit, arriba tan estragat que es fot al llit i, al matí, ens veiem a través dels hola, adéu i smuiks penjats a la nevera.

No sé si regalar-li el pack llibre i rosa divendres. I si me'l fot pel cap? Trucaré a l'Arnau perquè em posi en antecedents.

Pau, ¿Per a què serveixen aquells rectangles vermells que han pintat a les cantonades del carrer?

àgata

postejat el dimecres, d’abril 21, 2004 |

                                                                                    escriu l'àgata o en pau  

Rimels

 Després de l'enganxada d'ahir, hem arribat a un entente amb en Pau. Entrar a la seva habitació amb les ungles pintades i el rimel corregut va fer que es mirés les coses amb un altres ulls. "A partir d'ara cadascú netejarà les restes de les seves batalles. Un mal dia el pot tenir tothom, collons!". Al final va confessar que el que l'havia emprenyat era la història del menage a trois amb l'Arnau. Que no s'ho esperava això d'ell. Ens hem llevat tots dos amb rimel.

Al tornar de la facultat he trucat a l'Arnau perquè es deixés caure i li expliqués com havia anat la cosa. S'ha presentat a les 8 tot esverat. Resulta que, quan ha deixat la moto a l'aparcament de davant, se li ha acostat la portera tota misteriosa preguntant si anava la sex shop. Que si era així li podia netejar de franc. En Pau s'ha fet un fart de riure i ha dit que ja li semblava que això que la portera es tenyís de ros era obra del Pako.

Hem acabat els tres bevent les volls de la pau

àgata

postejat el dimecres, d’abril 14, 2004 |

                                                                                    escriu l'àgata o en pau  

Fuck off!

Tornes de vacances i et trobes que el piset sembla una casa de barrets. El terra encatifat de plomes, botelles i capses buides de menjar xinés i, au, fote't i posa't a endreçar. No és que estigui emprenyat, no, estic indignat!!! D'això no en dic compartir pis jo, en dic ARRASSAR un pis, com l'Atila, cullons!

Per rematar m'ho han tocat tot i ni una puta voll a la nevera. La confiança fot fàstic.

He posat contrassenyes a l'ordinador i a la càmera digital i un candau a la porta de l'habitació. També post-it's per tota la casa perquè la gata vegi on m'he trobat tot el que estava fora de lloc.

El lloro està tan catatònic que sembla dissecat. Això si que és una Operació Tornada i no la de la carretera.

Pau

postejat el dimarts, d’abril 13, 2004 |

                                                                                    escriu l'àgata o en pau  

Kabaret

cabaret S'acaba la bona vida. Demà toca compres de queviures i quebeures, paraules d'en Pau, i endreçar tota la casa. L'estar encara té restes de la festeta de l'altre dia. No vaig treure els serrellets, feien maco i en Pascual content. Es pensava que era a la selva. Quin lloro més apanyadet, es distreu sol.

Avui he rebut un mail del Pablo, el peruà, explicant-me el susto que va tenir en el vol que el portava a Lima. Van tenir turbulències, diu, i els passatgers que no portaven cinturó van picar on van poder. A ell li va caure una dona a sobre. És un mail divertit i em ve a dir que la realitat sempre supera la ficció. mmm, o no? Ves a saber què fa aquest noi durant els vols... Demà li escriure algo, que se'l veia així... com tou.

Ahir vam anar amb l'Arnau per Gracia a fer la ruta dels baretos. L'Arnau se'ls coneix tots i me'ls volia ensenyar. La propera vegada menjaré abans. A les 4 de la matinada ja no sabia on era. Sort que em vaig trobar a la veïna que canta, la Ninotxka, i m'ho va recordar amb un got de vodka. Quan em va dir "hola, tu per aquí" vaig despertar de cop. L'Arnau crec que estava practicant anglès amb una guiri. Al final vam acabar la ronda al pis. Estàvem bufats i de bon rollo i la Ninotxka ens va convidar a vodka (beu com un cosac aquesta). Quan va veure els serrellets, es va animar i va dir que faríem un numero de kabaret.

Pau, l'Arnau va fer les fotos amb la digital i jo les he retocat aquest matí amb el teu photoshop. Hem quedat apanyadetes, oi? (jo sóc la de la dreta). No em preguntis què vam fer, eh, que no controlava...

àgata

postejat el dimarts, d’abril 13, 2004 |

                                                                                    escriu l'àgata o en pau  

Party Time

festeta Quin dia! i això que són vacances... No m'acostumo a l'ordre de la nevera. Avui s'ha disparat la campaneta perquè no havia posat el recipient dels tomaquets al seu lloc, amb les verdures... Després he fet proves d'equivocar-me per sentir el repertori de melodies. El Pascual li ha posat lletra se n'ha anat a cantar-lo a la galeria.

He dinat a la Central del Raval. Havia quedat amb la Divi, que fa règim i diu que allà li va bé perquè sempre es queda amb gana. He demanat dos menús perquè es passen de poc. Jo no he tret el tema... només li he preguntat de quan era el muerdo del coll. La tia s'ha posat vermella i ha cantat. Semblava ressentida amb en Pau. Que si els homes van al que van i quan els parles de la sagrada família aprenten a córrer. Cony de tia, encara es queixava. Sort que no m'ha vist les ungles. Esmolades i a punt d'esgarrapar. A aquesta gata maula no la torno a convidar. S'ha acomiadat dient demà agafava un vol de Rynair a Roma i que ja em trucarà a la tornada. Si hi arriba, jaja

Després he anat a una pelu de modernets. Els he demanat un look nou. M'han deixat el cabells cardats i amb reflexos vermells. És que aquesta nit toca inauguració del piset. Res, col.legues de les feines dels dos i l'Arnau, que s'apunta a tot i es queda per Barna aquest dies.

Em toca sessió de canapés. I a en Pau una de postres sorpresa. Diu que a la una els vol a tots al carrer.

Pau no et passis...

(Quins plans tens per després?)

àgata

postejat el dimarts, d’abril 06, 2004 |

                                                                                    escriu l'àgata o en pau  

Out

En tres dies començo vacances i me'n vaig a casa, amb la família. Uns dies amb els pares i els amics també van bé i em desconnectaré de Barna i de la feina. De fet volia fer algun viatget, endur-me a la Gata a conèixer ma germana als EUA i aprofitar per ensenyar-li Nova York que no ho coneix. Però no està la història com per viatges i a la Divina no li porto ni boig!

Per començar no em va dir que estava casada, cosa que m'és bastant igual, però que fot si no te la diuen. Tampoc em va dir res de les criatures ni de la sogra que viu amb ells. Jo pensava que estava separada, cony. Després de tota la moguda li va agafar una mala consciència que no sabia com consolar-la. Va començar a parlar de triangles i allò era com les Bermudes: una dimensió desconeguda. Com sóc poc aficionat a la geometria ja li he dit que les meves tares religioses m'impedeixen continuar amb una relació d'aquest tipus.

Això de voler cardar tant sí com no et fot en embolics, m'ho hauré de replantejar.

He anat al sex-shop aquesta nit per dir-li al Paco que si li infla el cap a la Gata li faig una cara nova. M'ha regalat un joc complet de 'bondage', iupi!!

Sòcia, tu que ja estàs de vacances, per què no vas demà a comprar queviures i quebeures?

Pau

postejat el dilluns, d’abril 05, 2004 |

                                                                                    escriu l'àgata o en pau  

Tic-Tac

angry Estic fent temps que comenci l'espectacle a les cabines al sex. Ja veig em tocarà anar-hi sola. En Pau no sé on para, joder! Quan li vaig demanar, ja em va dir que m'ho fes sola, que no m'hi acompanyaria... però pensava que era un farol dels seus. Ja veig que no.

Està de morros. Fa dos dies que no obre boca. Mai l'havia vist així. Es va emprenyar perquè em vaig deixar em lloro al seu armari i per la història del pako saorí. Li hauré de regalar una kuku nova, estic veient que aquest noi és massa sentit.

Havia d'haver preguntat a l'Arnau si s'apuntava a fer el voyeur amb mi.

Pau, ja saps on sóc.

àgata

postejat el dissabte, d’abril 03, 2004 |

els socis
els veïns
la bústia
arxius