Diumenge, 31 d'octubre

Àgape


Ja és ben estranya la vida. En aquests dies de morts a mi em dóna per ressuscitar. No ha estat intencionat. La tendinitis va ser més greu del que em pensava i no podia acostar-me al pc. Per no angoixar-me el vaig tapar amb un llençol i només vaig fer servir el de la feina. Era menys perillós.

Ara que ha passat tot, l'estic provant de nou i sembla que va bé. Creuem els dits.

L'estiu molt bé. Una road movie per Noruega en companyia d'en Neil i els seus amics. Fiords i més fiords. Pescar i menjar... Em va sorprendre perquè no el feia tan bon cuiner. Vaig tornar descansada i amb 5 quilos més. Per Nadal repetirem viatget.

Ha estat un estiu estrany. Estrany i estimulant. En tots els sentits. O això diuen En Pau i el lloro quan escolten els detalls. Potser els he exagerat un pèl, ¿però quin mal hi ha si ells s'ho passen bé?. Els explicaré també al Neil. No fos cas que...

I plego, que aquells em cremaran els panellets.

àgata