Break

Patir de tendinitis a les mans és una bona excusa per deixar d'escriure però no et lliura de treballar. Les classes, no me les he estalviat. Quan el metge em va preguntar què havia estat fent, vaig contestar "teclejant a l'ordinador. Ja sap... la feina...". Em vaig deixar les hores de navegació i de xat. Però la penitència ha estat la mateixa. Res d'ordinador. El vaig tapar amb un llençol per no veure'l, com si fos la gàbia del lloro. Trist, molt trist.

Aquests dies m'he dedicat a passejar i a xatejar amb el Pascual per fer-me passar el mono. Lo del correu ha estat pitjor. Vaig enviar un mail comunitari dient "Estic de baixa del Pc per una tendinitis, si voleu alguna cosa escriviu-me a aquesta adreça. Miraré de contestar-vos com pugui". Clar que això només ho vaig fer amb els que són de fiar, el Neil i companyia.

He tornat als temps de la cal.ligrafia i de les excursions a la bústia, perquè del mail diari no em puc desenganxar. La lletra m'ha sortit fatal, que ja no la coneixia, i la dels altres si fa o no fa...

Avui és el primer dia que connecto i escric (només amb dos dits) i tinc el Pascual enfilat a la pantalla fent tic-tac amb les ales per dir-me "time". Demà farem una estoneta més:-)

àgata

                                                                                    escriu l'àgata o en pau  

Bolos

Vull deixar clar que no m'empasso la bola dels bolos d'en Pau, per molta "erudició" amb què l'emboliqui. "Gata, reina, tinc setmana de fòrum. No em veuràs en pèl". Ni que tingués la regla el noi! Ja vam començar malament l'endemà de Sant Jordi quan va voler fer el numeret de la rosa als llavis per fer-me contenta. La va agafar tan fort que es va clavar una punxa al llavi. Va sortir, va sortir... amb paciència i amb sessions de xuclamenta, però, clar, els morros no els vam poder dissimular i ens vam quedar sense petó de comiat. I així, fins avui, que quan ha tornat fent cara de cansat i li he dit "cada dia t'assembles més al fotògraf de "lost and translation", m'ha contestat "gata, encara portes les mateixes calces...?". És punyetero quan vol.

Però... roda el món i torna al Born. Perquè dissabte passat vam anar amb l'Arnau a fer unes copes a l'Equivalente i... sorpresa! Estàvem tan tranquils de xarreta i de cop i volta, para la música, s'encén un focus i em veig el Pau allà dret, fent el Buenafuente. L'Arnau al.lucinava. Jo no tant, que ja li havia sentit aquest tros. Ell no ens va veure perquè la llum i el fum l'encegaven...


Pau, mentre suquem els ous ferrats, parlarem de bolos.

àgata

                                                                                    escriu l'àgata o en pau  

A port

La Gata, sempre tan erudita, em diu que m'assemblo a Ulísses, un que es va liar amb una odissea. Diu que com ell, m'agrada massa anar de bolos pel món sense avisar ni donar senyals de vida. Bé, resumint, que m'ha renyat per haver desaparegut així. Ha comentat que si continuo desatenent les meves obligacions blogueres ja em puc confitar la pàgina.

Va, gata, que no ho tornaré a fer més. No t'emprenyis i escriu tu alguna coseta que això no és un full en blanc ni una promesa a la verge.

A la nit faré ous ferrats amb xoriço per sucar.

Pau