Diumenge, 31 d'octubre

Àgape


Ja és ben estranya la vida. En aquests dies de morts a mi em dóna per ressuscitar. No ha estat intencionat. La tendinitis va ser més greu del que em pensava i no podia acostar-me al pc. Per no angoixar-me el vaig tapar amb un llençol i només vaig fer servir el de la feina. Era menys perillós.

Ara que ha passat tot, l'estic provant de nou i sembla que va bé. Creuem els dits.

L'estiu molt bé. Una road movie per Noruega en companyia d'en Neil i els seus amics. Fiords i més fiords. Pescar i menjar... Em va sorprendre perquè no el feia tan bon cuiner. Vaig tornar descansada i amb 5 quilos més. Per Nadal repetirem viatget.

Ha estat un estiu estrany. Estrany i estimulant. En tots els sentits. O això diuen En Pau i el lloro quan escolten els detalls. Potser els he exagerat un pèl, ¿però quin mal hi ha si ells s'ho passen bé?. Els explicaré també al Neil. No fos cas que...

I plego, que aquells em cremaran els panellets.

àgata

                                                                                    escriu l'àgata o en pau  

Divendres, 4 de juny

Vídeos

Ja sé d'on ha tret el nòvio la Divi. Avui m'ha trucat per lo del viatge. Volia de totes totes que anés amb ells. Aquesta es deu pensar que faig cara de canguro. No sé pas què li hauran xerrat els nens. La tarda que va trucar a casa dient que si me'ls podia quedar un parell d'hores, no res, mentre ella anava de compres al Boulevard rosa (això em va dir...) no va tornar a recollir-los fins passada la mitjanit. Els nens van fer sessió contínua de vídeos, galetes i coca-coles, que era l'únic que tenia per entretenir-los.

Després, per fer-me dentetes, m'ha explicat on havia conegut el nòvio. Al sex-shop del costat. Primer pensava que m'enredava, però quan m'ha dit que aquella tarda havia canviat Boulevard per Sex... "Res, volia comprar un consolador per les estones mortes i després vaig voler veure què era això de les cabines... Resulta que només n'hi havia una de lliure i dos que ens esperàvem. Al final el tio em va dir que, si volia, la podíem compartir, que ens sortiria a meitat de preu". La feia garrepa, però no tant...

Ara ja sé què van compartir fins a mitjanit.

àgata

                                                                                    escriu l'àgata o en pau  

Hollydays

Tinc tantes ofertes per anar de vacances que no sé quina triar. No vull quedar malament amb ningú. Una setmana a Egipte amb unes de la feina; creuer per la Mediterrània amb la Divi, crios i el seu nòvio; Fiords amb el Neil i els seus col.legues; Transiberià amb la Ninotchka a la recerca de l'Igor perdut, i Festival d'Edimburg amb l'Arnau.

He donat dues setmanes de marge als termòmetres i a la meva líbido i després decidiré. L'estiu passat em va tocar suar a Barcelona i tres setmanes de Miquel i Pirineu, i així ens va anar. La calor ens va fer treure les ungles i cadascú va acabar anant a la seva.

Si descarto les ofertes més caloroses i la competència femenina, ho tinc clar. Demà trucaré al Neil perquè em digui dates i amb una mica de sort passaré un juliol i agost refrescants.

àgata

                                                                                    escriu l'àgata o en pau  

Break

Patir de tendinitis a les mans és una bona excusa per deixar d'escriure però no et lliura de treballar. Les classes, no me les he estalviat. Quan el metge em va preguntar què havia estat fent, vaig contestar "teclejant a l'ordinador. Ja sap... la feina...". Em vaig deixar les hores de navegació i de xat. Però la penitència ha estat la mateixa. Res d'ordinador. El vaig tapar amb un llençol per no veure'l, com si fos la gàbia del lloro. Trist, molt trist.

Aquests dies m'he dedicat a passejar i a xatejar amb el Pascual per fer-me passar el mono. Lo del correu ha estat pitjor. Vaig enviar un mail comunitari dient "Estic de baixa del Pc per una tendinitis, si voleu alguna cosa escriviu-me a aquesta adreça. Miraré de contestar-vos com pugui". Clar que això només ho vaig fer amb els que són de fiar, el Neil i companyia.

He tornat als temps de la cal.ligrafia i de les excursions a la bústia, perquè del mail diari no em puc desenganxar. La lletra m'ha sortit fatal, que ja no la coneixia, i la dels altres si fa o no fa...

Avui és el primer dia que connecto i escric (només amb dos dits) i tinc el Pascual enfilat a la pantalla fent tic-tac amb les ales per dir-me "time". Demà farem una estoneta més:-)

àgata

                                                                                    escriu l'àgata o en pau  

Bolos

Vull deixar clar que no m'empasso la bola dels bolos d'en Pau, per molta "erudició" amb què l'emboliqui. "Gata, reina, tinc setmana de fòrum. No em veuràs en pèl". Ni que tingués la regla el noi! Ja vam començar malament l'endemà de Sant Jordi quan va voler fer el numeret de la rosa als llavis per fer-me contenta. La va agafar tan fort que es va clavar una punxa al llavi. Va sortir, va sortir... amb paciència i amb sessions de xuclamenta, però, clar, els morros no els vam poder dissimular i ens vam quedar sense petó de comiat. I així, fins avui, que quan ha tornat fent cara de cansat i li he dit "cada dia t'assembles més al fotògraf de "lost and translation", m'ha contestat "gata, encara portes les mateixes calces...?". És punyetero quan vol.

Però... roda el món i torna al Born. Perquè dissabte passat vam anar amb l'Arnau a fer unes copes a l'Equivalente i... sorpresa! Estàvem tan tranquils de xarreta i de cop i volta, para la música, s'encén un focus i em veig el Pau allà dret, fent el Buenafuente. L'Arnau al.lucinava. Jo no tant, que ja li havia sentit aquest tros. Ell no ens va veure perquè la llum i el fum l'encegaven...


Pau, mentre suquem els ous ferrats, parlarem de bolos.

àgata

                                                                                    escriu l'àgata o en pau  

A port

La Gata, sempre tan erudita, em diu que m'assemblo a Ulísses, un que es va liar amb una odissea. Diu que com ell, m'agrada massa anar de bolos pel món sense avisar ni donar senyals de vida. Bé, resumint, que m'ha renyat per haver desaparegut així. Ha comentat que si continuo desatenent les meves obligacions blogueres ja em puc confitar la pàgina.

Va, gata, que no ho tornaré a fer més. No t'emprenyis i escriu tu alguna coseta que això no és un full en blanc ni una promesa a la verge.

A la nit faré ous ferrats amb xoriço per sucar.

Pau

                                                                                    escriu l'àgata o en pau  

Caragols

He passat la tarda fent companyia al pobre Conde de Montecristo. L'he deixat a la presó fent ratlles a la paret. Aquest Sant Jordi ha anat de clàssics populars. El Dumas i el Buenafuente dedicat. Ja li he dit al Pau que quan els tinguem llegits ens els canviarem, i que no pateixi que el comte és com un còmic dels seus però sense dibuixos.

Quin sopar el d'ahir!. Vam estar distrets: Caragols a la llauna i vinet. Mig restaurant menjava el mateix. Quan ens en quedavem pocs vam fer el marranet amb els dits. En Pau me'ls llepava dient que era un costum del seu poble, i dient en veu alta "mmm... que en són bons els dits amb suket". Em va fer riure i li vaig fer el mateix. Els de les altres taules ens miraven amb enveja i amb cara de dir "van bufadets, aquests". I hi anavem. És cert.

A l'hora de regalar-nos els llibres, ja va ser massa. En Pau va llegir la dedicatòria assegut. Després va voler fer un karaoke del Buenafuente i es va posar dret. Jo em vaig posar vermella pensant que ens farien fora, però ell es va explicar molt bé. No sé si m'explico...

Com el senti el Pascual, ja ens podem preparar...

àgata

                                                                                    escriu l'àgata o en pau  

roses

Pau, les acaben de portar. Les deixo a la galeria.

smuiks:-)








àgata

                                                                                    escriu l'àgata o en pau  

Fora d'hora

Un dia que arribo d'hora a casa i resulta que no hi ets. Proposo sopar junts demà (reservo a 'La noguera'?) i fer unes volls després per posar-nos al dia. Tinc moltes coses que explicar-te.

Ja t'he comprat el llibre. La de la Central m'ha dit que és perfecte per tu i que t'agradarà. Bé, és que no m'hi entenc massa, ja saps que la literatura no és el meu fort. Abans he mirat pels blogs veïns per si em donaven alguna idea i n'he trobat un que m'ha agradat i he linkat. És diu quaderns i, tot i no recomanar-ne cap, ha fet un post amb una mena de retrat robot de l'aspirant a escriptor reconegut que ha revolucionat a la resta de pàgines. Tots els altres s'han sentit al.ludits per les seves paraules. He entés que molts blogueros deuen ser aspirants a escriptors. Ja m'ho dius tu que això de la blogosfera és divertit, quina colla de pedants tots plegats, però rius, eh? Molt, molt.

Gata, a mi compra'm l'últim del Buenafuente, que és un clàssic i ja saps que sempre m'agrada.

La veïna, la del vodka, ha vingut a buscar-te per si l'acompanyaves a l'Ikea a robar làmpares, anava amb una amiga (rareta també). Els hi he donat 20 euros perquè m'ha fet cosa que es trobin en aquesta situació, suposo que se'ls gastaran al bar però... ser artista, com ser escriptor, desconegut ha de ser dur.

Et deixo sopar fet i no t'estranyi que el lloro faci una llum vermella perque li he instal.lat una microcàmera per provar-la. Deixa'l entrar a la teva habitació quan et canviis.

Pau

                                                                                    escriu l'àgata o en pau  

Imans

Massa feina aquesta setmana i poques ganes de treballar. Quan s'acosta Sant Jordi les converses són d'un monotemàtic que mata i a la facu les editorials no paren de bombardejar-nos amb les novetats.

Se'm fa estranya tanta calma al piset. En Pau no para a casa amb la història de l'spot del Forum. A la nit, arriba tan estragat que es fot al llit i, al matí, ens veiem a través dels hola, adéu i smuiks penjats a la nevera.

No sé si regalar-li el pack llibre i rosa divendres. I si me'l fot pel cap? Trucaré a l'Arnau perquè em posi en antecedents.

Pau, ¿Per a què serveixen aquells rectangles vermells que han pintat a les cantonades del carrer?

àgata

                                                                                    escriu l'àgata o en pau  

Rimels

Després de l'enganxada d'ahir, hem arribat a un entente amb en Pau. Entrar a la seva habitació amb les ungles pintades i el rimel corregut va fer que es mirés les coses amb un altres ulls. "A partir d'ara cadascú netejarà les restes de les seves batalles. Un mal dia el pot tenir tothom, collons!". Al final va confessar que el que l'havia emprenyat era la història del menage a trois amb l'Arnau. Que no s'ho esperava això d'ell. Ens hem llevat tots dos amb rimel.

Al tornar de la facultat he trucat a l'Arnau perquè es deixés caure i li expliqués com havia anat la cosa. S'ha presentat a les 8 tot esverat. Resulta que, quan ha deixat la moto a l'aparcament de davant, se li ha acostat la portera tota misteriosa preguntant si anava la sex shop. Que si era així li podia netejar de franc. En Pau s'ha fet un fart de riure i ha dit que ja li semblava que això que la portera es tenyís de ros era obra del Pako.

Hem acabat els tres bevent les volls de la pau

àgata

                                                                                    escriu l'àgata o en pau  

Fuck off!

Tornes de vacances i et trobes que el piset sembla una casa de barrets. El terra encatifat de plomes, botelles i capses buides de menjar xinés i, au, fote't i posa't a endreçar. No és que estigui emprenyat, no, estic indignat!!! D'això no en dic compartir pis jo, en dic ARRASSAR un pis, com l'Atila, cullons!

Per rematar m'ho han tocat tot i ni una puta voll a la nevera. La confiança fot fàstic.

He posat contrassenyes a l'ordinador i a la càmera digital i un candau a la porta de l'habitació. També post-it's per tota la casa perquè la gata vegi on m'he trobat tot el que estava fora de lloc.

El lloro està tan catatònic que sembla dissecat. Això si que és una Operació Tornada i no la de la carretera.

Pau

                                                                                    escriu l'àgata o en pau  

Kabaret

S'acaba la bona vida. Demà toca compres de queviures i quebeures, paraules d'en Pau, i endreçar tota la casa. L'estar encara té restes de la festeta de l'altre dia. No vaig treure els serrellets, feien maco i en Pascual content. Es pensava que era a la selva. Quin lloro més apanyadet, es distreu sol.

Avui he rebut un mail del Pablo, el peruà, explicant-me el susto que va tenir en el vol que el portava a Lima. Van tenir turbulències, diu, i els passatgers que no portaven cinturó van picar on van poder. A ell li va caure una dona a sobre. És un mail divertit i em ve a dir que la realitat sempre supera la ficció. mmm, o no? Ves a saber què fa aquest noi durant els vols... Demà li escriure algo, que se'l veia així... com tou.

Ahir vam anar amb l'Arnau per Gracia a fer la ruta dels baretos. L'Arnau se'ls coneix tots i me'ls volia ensenyar. La propera vegada menjaré abans. A les 4 de la matinada ja no sabia on era. Sort que em vaig trobar a la veïna que canta, la Ninotxka, i m'ho va recordar amb un got de vodka. Quan em va dir "hola, tu per aquí" vaig despertar de cop. L'Arnau crec que estava practicant anglès amb una guiri. Al final vam acabar la ronda al pis. Estàvem bufats i de bon rollo i la Ninotxka ens va convidar a vodka (beu com un cosac aquesta). Quan va veure els serrellets, es va animar i va dir que faríem un numero de kabaret.

Pau, l'Arnau va fer les fotos amb la digital i jo les he retocat aquest matí amb el teu photoshop. Hem quedat apanyadetes, oi? (jo sóc la de la dreta). No em preguntis què vam fer, eh, que no controlava...

àgata

                                                                                    escriu l'àgata o en pau  

Party Time

Quin dia! i això que són vacances... No m'acostumo a l'ordre de la nevera. Avui s'ha disparat la campaneta perquè no havia posat el recipient dels tomaquets al seu lloc, amb les verdures... Després he fet proves d'equivocar-me per sentir el repertori de melodies. El Pascual li ha posat lletra se n'ha anat a cantar-lo a la galeria.

He dinat a la Central del Raval. Havia quedat amb la Divi, que fa règim i diu que allà li va bé perquè sempre es queda amb gana. He demanat dos menús perquè es passen de poc. Jo no he tret el tema... només li he preguntat de quan era el muerdo del coll. La tia s'ha posat vermella i ha cantat. Semblava ressentida amb en Pau. Que si els homes van al que van i quan els parles de la sagrada família aprenten a córrer. Cony de tia, encara es queixava. Sort que no m'ha vist les ungles. Esmolades i a punt d'esgarrapar. A aquesta gata maula no la torno a convidar. S'ha acomiadat dient demà agafava un vol de Rynair a Roma i que ja em trucarà a la tornada. Si hi arriba, jaja

Després he anat a una pelu de modernets. Els he demanat un look nou. M'han deixat el cabells cardats i amb reflexos vermells. És que aquesta nit toca inauguració del piset. Res, col.legues de les feines dels dos i l'Arnau, que s'apunta a tot i es queda per Barna aquest dies.

Em toca sessió de canapés. I a en Pau una de postres sorpresa. Diu que a la una els vol a tots al carrer.

Pau no et passis...

(Quins plans tens per després?)

àgata

                                                                                    escriu l'àgata o en pau  

Out

En tres dies començo vacances i me'n vaig a casa, amb la família. Uns dies amb els pares i els amics també van bé i em desconnectaré de Barna i de la feina. De fet volia fer algun viatget, endur-me a la Gata a conèixer ma germana als EUA i aprofitar per ensenyar-li Nova York que no ho coneix. Però no està la història com per viatges i a la Divina no li porto ni boig!

Per començar no em va dir que estava casada, cosa que m'és bastant igual, però que fot si no te la diuen. Tampoc em va dir res de les criatures ni de la sogra que viu amb ells. Jo pensava que estava separada, cony. Després de tota la moguda li va agafar una mala consciència que no sabia com consolar-la. Va començar a parlar de triangles i allò era com les Bermudes: una dimensió desconeguda. Com sóc poc aficionat a la geometria ja li he dit que les meves tares religioses m'impedeixen continuar amb una relació d'aquest tipus.

Això de voler cardar tant sí com no et fot en embolics, m'ho hauré de replantejar.

He anat al sex-shop aquesta nit per dir-li al Paco que si li infla el cap a la Gata li faig una cara nova. M'ha regalat un joc complet de 'bondage', iupi!!

Sòcia, tu que ja estàs de vacances, per què no vas demà a comprar queviures i quebeures?

Pau

                                                                                    escriu l'àgata o en pau  

Tic-Tac

Estic fent temps que comenci l'espectacle a les cabines al sex. Ja veig em tocarà anar-hi sola. En Pau no sé on para, joder! Quan li vaig demanar, ja em va dir que m'ho fes sola, que no m'hi acompanyaria... però pensava que era un farol dels seus. Ja veig que no.

Està de morros. Fa dos dies que no obre boca. Mai l'havia vist així. Es va emprenyar perquè em vaig deixar em lloro al seu armari i per la història del pako saorí. Li hauré de regalar una kuku nova, estic veient que aquest noi és massa sentit.

Havia d'haver preguntat a l'Arnau si s'apuntava a fer el voyeur amb mi.

Pau, ja saps on sóc.

àgata

                                                                                    escriu l'àgata o en pau  

L'estrena

Ni lassanya ni macarrons. Res de res. En Pau ha enviat missatget breu: "gata, tinc fotos, fes la teva" i "smuaks, ens veiem". M'he emprenyat i li he contestat un "mira que bé..." i res més. Vaig fer tan bé el paper d'adulta que no vol complicacions, que s'ho ha pres al peu de la lletra. "Amics..." Sona bé, però, no sé... un pèl fred. Quina ràbia! Si era per provar-lo! Ara ja ho sé.

No m'he volgut quedar a casa. He dinat una amanida i dues cerseses a l'Smooth. He acabat borratxeta i mirant una parella que es morrejava al carrer. M'he dit bleda i he demanat dos cafès. Llavors se m'ha encès una llumeta. He pagat el compte i he decidit fer visita al sex-shop d'en Pau. Hi he entrat decidida i amb cara "d'àgata, tu pots", però l'encarregat ha clixat que era una novata i ha deixat anar "la puc ajudar en algo?". "Cony, quina formalitat gasten aquí", he pensat, però m'ha anat bé. No hagués sabut què fer. Li he contestat que només anava a mirar i ell ha dit "fes, fes". Ufff, he anat directa als consoladors i he agafat el primer.Tenia forma de calamar. "osti, nena ja ho has fet". He respirat i m'ho he mirat tot amb més calma. Fins i tot he creuat alguna mirada amb altres clients.

Quan he anat a pagar, l'encarregat m'ha ensenyat una ampolleta vermella i, tot misteriós, ha dit "Pren, és aigua folla. Us anirà bé...a en Pau i a tu". I tot seguit s'ha presentat com a Paco-per-servir-la i m'ha explicat la història de l'aigua aquesta i ell. He rigut, he rigut. Li he promès que hi tornaria.

Pau, si m'enganxes desperta, te l'explico:-)

àgata

                                                                                    escriu l'àgata o en pau  

Stop. Llum vermella.

Avui la Gata m'ha dit que hem de fer com si no hagués succeit. Que normalitat, que som adults i amics i que aquestes coses a vegades passen però que no canvia res. Que compartim pis però no el llit. Que m'estima molt i tal però que cadascú fa la seva. He dit que sí a tot i que el mateix li anava a dir jo, he afegit que no estic fet per viure en parella i que les nòvies em duren menys que un billet de 20 euros, que millor així. Que m'havia tret un pes de sobre perquè ella és la meva millor amiga.

Hem sopat contents i hem fet broma. Tot sembla haver tornat a la normalitat i amb bon rotllet. M'he ofert sense compromisos per si cal repetir-ho.

M'he guanyat el cel a cop de mentides aquesta nit.

Pau

                                                                                    escriu l'àgata o en pau  

Nyonya

Visita a l'armari d'en Pau. No tornarà fins al vespre i em venia de gust tafanejar. Ordre i detallets. Té l'armari endreçat com una botiga. Els calçotets i les samarretes arrenglerats per colors. Les camises, igual. En té un munt. He agafat la vermella i m'he acostat al mirall. M'he agradat. Té gust per a les camises aquest noi. Ho he deixat tot com abans (crec), però l'hi diré. També s'ho ensumaria.

Com que em feia mandra llegir, he remenat els seus DVD's. En té un munt. He agafat adaptation (el lladre de orquídees), una de moderna, de l'ex de la Coppola, amb el Cage i la Streep. Moderneta però bona. L'he vista al portàtil. Asseguda al llit. Anava de guionistes que no troben inspiració i de gent que busca en els altres el que no tenen ells. Al final resulta que no calia buscar tant, que ho tenien al costat. He après que les abelles només pol.linitzen (copulen, de fet) l'orquídea que se li assembla. Sexe pur i emocionant. El Cage, perfecte i com perdut, com sempre. La Streep, umm, senyora i sensual. Hi ha dones mimades pel temps.

He dinat poc, no tenia gana i la peli m'ha deixat pensativa. La frase "l'important no és que t'estimi algú sinó tenir algú a qui estimar" que diu el germà bessó del guionista, encara em volta pel cap. És maca.

Vaig a que em toqui l'aire. Fa vent i solet. Passejaré la nyonya. Les orquídees són difícils de trobar.

Pau, no faré tard.

àgata

                                                                                    escriu l'àgata o en pau  

Granados Plus. De pagament

La Gata m'ha fet codificar aquest post. El llit tremolava quan ens ha vist:








:-P Pau

                                                                                    escriu l'àgata o en pau  

Fantasmes

Aquesta tarda, mentre feia temps al cine per veure la segona part de espigadores, he sentit algú que deia "És una peli ONG". M'he l'he apuntada a la llibreta on guardo perles semblants.
Als cines sempre et trobes el típic tio que se les dóna de crític. Aprofita la immobilitat dels que fan cua per exhibir les seves neures. I qualsevol li diu res, perquè encara s'enrollaria. No, millor fer veure que no el sents. Però al final m'hi he repensat i he triat Big fish.

Quan he sortit, el tio aquell encara hi era, però ara fent cua en una altra sala. Mmm potser treballava per a la distribuïdora. Aquesta vegada feia una crítica trailer. Que és parlar de la peli en flashos. No m'enganxen més. La propera vegada arribaré quan estiguin a punt de començar.

Pau, després de veure la peli aquesta em sento menys gata que ahir. No sé si menjaré el peix...

(ja has vist que no he explicat l'argument).

àgata

                                                                                    escriu l'àgata o en pau  

Nèures

Avui he vist l'Arnau, hem anat de birretes. La nit es plantejava marxosa però hem acabat apalancats al zeppelin, xerrant, bevent i fotent-li el rotllo a la cambrera argentina que tenen. No hem fet res de profit excepte emborratxar-nos.

L'Arnau està desequilibrat, ho dic seriosament, des que va deixar a la gaditana que no sembla ell. Tan mesurat com era i ara ho fa anar tot pel broc gros. S'ha passat la nit renegant i dient que les dones són totes dolentes i que només les vol per follar. Li he dit que si al menys hi fossin per cardar hauríem guanyat molt.

Després hem anat plegats al sex però no hem comprat res, li ha fet vergonya i m'ha recriminat aquesta afició que tinc. No sé, a mi m'agrada, i a certes edats un ja s'ha d'acceptar tal i com és.

Demà em passaré el dia xatejant. Tinc mono.

Tenim peixet per dinar: pelaies i mollets arrebossats. Comprat aquesta tarda i fresc. Gata, que no et senti dir que la nevera fa pudor.

Pau

                                                                                    escriu l'àgata o en pau  

Tulipes i karaokes

La primavera ha arribat i gairebé que em passa per alt. Pensava que era avui! Sort de les tulipes vermelles que he trobat a la tauleta de nit amb la noteta... "als teus peus, Pau". Aquest Pau és un cavaller... quan vol. Això és pel karaoke que em va dedicar a la nit (Volver con la frente marchita!) . Hi ha coses que impressionen, al menys a mi. Veure en Pau vestit de negre, i amb el lloro a sobre, em va deixar sense paraules. Al començament no ho vaig pillar. Lo de "marchita" en semblava una indirecta pels tres dies de vol.

I el sopar? No tinc paraules... No sé on ha après a cuinar així. Clar que tot té un preu. Vaig portar-li unes postres literàries: els paperets del Miquel. Umm crec que no li cau bé. "El rerafons de la fosca que amagues/ encén les espurnes del meu foc..." . I vinga dir que si era un calent en conserva o el fill d'un forner. Li vaig fer morros, que no es tracta de cedir terreny.

àgata

                                                                                    escriu l'àgata o en pau  

Power flower

Ja veig que has arribat perquè està la casa tota desordenada i m'has remenat les samarretes. Demà aniré al mercat per fer un bon sopar de celebració. El menú és sorpresa. Fes el pendó tot el que vulguis durant el dia però a les 10 a casa, eh? No vull excuses, lliura't de peruans, Miquels i Aleppos. Demà em toca a mi.

El lloro ja canta Gardel, de moment només diu marrrrrrrchiita però millorarà segur perquè torna a beure.

D'homes al Pep's Corner no n'he vist, però hi ha algun trans. Ja m'enteraré si operat o què. La varietat i el bon servei és el seu lema.

La primavera ja ha arribat, Gata. Ja pots començar a treure els vestits de flors, el barnús color gespa i les samarretes escotades. Si sapigués com posar fotos (és ben complicat això de les putes fòrmules blogueres!) et penjaria unes flors ben maques...

@-'--,-- Pau

                                                                                    escriu l'àgata o en pau  

El retorn

Marxo tres dies a fer una obra de caritat i ja es pensen que m'he mort. Pau, ¿ No em vas veure sortir amb la maleta dels punts estrella de la Caixa? ¿On tenies el cap? Allà ho portava tot. Tot inclou les mudes (interiors i exteriors), un xandall i les sabatilles. He desconnectat una mica però no com hagués volgut. Entre les classes a la Pompeu i aguantar les creacions d'en Miquel que no he parat. No he parat d'avorrir-me. Ara li ha donat per escriure (unes coses rares i pedants) i volia saber la meva opinió en privat. No entro en detalls. Et porto unes mostretes perquè puguis críticar. Lo dels missatgets, ja saps... de tant en tant aquest trasto es fa el mort. Recorda aquell missatge on et deia que no m'esperessis a dinar i et va arribar l'endemà.

Ja fa tres anys? Ja saps què vull per sopar!

àgata